Blog Benaguasil

Em fa algo de risa, però d’eixa risa rara que te pateja un poc els budells, el vore hui un fum d’articles parlant de les virtuts (en plan rotllo autobombo), que de fet així serán, de la nova autovía CV-50 que facilitarà la comunicació a tots el pobles del Camp de Turia, de com s’estalviarà energia, i bla, bla i mes bla, i acte seguit, apareix també ja en alguns mijans artícles en el quals es parla de com altres partits critiquen que estos projeces es venguen com a novetats i en definitiva que es faja autobombo i tal, es a dir, uns pegant-se canya a altres i viceversa.

Per qué si un diu A l’altre pareix que tinga que dir B?, si uno diu amunt, l’altre té que dir aball?, si no uno diu negre, l’altre roig?, si uno fa una cosa, l’altre diu que l’ha fet tart, si l’ha fet pronte, l’ha feta massa pronte…, al final, si l’ha fet per que l’ha fet, si no l’ha fet per que no l’ha fet. La questió es fer contra, pareix com si fora la forma de justificar el sou, que siga la funció principal dels que “manen” o ho pretenen algún día (segons a qui es mire).

Mentres tant, mentres l’atenció es dirigeix a estes mogudes, a alguns pobres llauradors, o simplement propietaris de terres per on passa la CV-50, els van a pagar la terra que els han expropiat a preu de risa, preu de risa que molta gent segurament no sap que és realment així.

En moltes coses uns metres son importants, pero en el cas del tema de les carreteres i autovies es fonamental, et pot fer d’or (deixar-te a vora carretera) o fer-te un desgraciat (et pasa per damunt). Si et passa el segón, mala sort xic, ahí ja no val PAI que valga ;), és mes, per a mes gracia, gracies al teu sacrifi, segurament els terrenys d’altres seràn mes interesants, encara que pareixa paradogic i tal volta un poc maquiavèlic.

En fi, que este coses sempren en fan pensar en aquell simil dels elefants i la brosa, on la brosa, la gent d’apeu es la que mes patix, o inclús es oblidada, i els elefants, sols es dediquen a pelear, a rajar, a justificar el sou com siga, i així ens va, i em pregunte si hi ha alguna forma de que les coses siguen d’altra forma…, però ni jo se donar-me una resposta convicent.